dissabte, 29 de març del 2008

Imperdonable

Imperdonable, vergonyós i certament impropi d'un equip que pretén guanyar la Lliga. El Barça que aquest vespre s'ha deixat remuntar un 0-2 al Ruiz de Lopera ha deixat molt que desitjar. Escoltar Rijkaard dient que ''hem de demanar disculpes als nostres socis per aquest resultat'' ja no em serveix de res. L'equip és tan fràgil que s'esmicola quan rep el primer revés. Amb 1-2, Valdés ha parat un penal i no he vist cap jugador que ho celebrés amb un gest de ràbia. Per acabar-ho d'adobar, 27 segons després ha arribat l'empat a dos, obra del central Juanito al controlar amb el pit dins l'àrea un servei de banda. Rijkaard té una gran part de la responsabilitat del que està passant, però els veritables culpables de la situació actual són la junta i els jugadors. Els gestors del club han permès l'autogestió, als futbolistes se'ls ha donat una confiança que no han merescut i al tècnic se'l veu incapaç de redreçar el rumb. La nit que havia de disparar les opcions del Barça a la Lliga ha acabat relegant el conjunt blaugrana a la tercera posició, ja que el Vila-real s'ha imposat a l'Atlètic de Madrid (3-0) i ja és segon.
FOTO: Reuters

Dia D

El Barça juga avui contra el Betis (20.00 h. / PPV) amb l'objectiu de guanyar i posar una pressió màxima al Madrid en el duel que demà l'enfrontarà al Sevilla al Santiago Bernabéu. Els homes de Rijkaard tenen davant seu una nova oportunitat de dir si volen o no aquesta Lliga. Fins ara les respostes els dies en què podien donar un cop sobre la taula han estat negatives, però la muntanya russa en què viu instal·lat el cap de la taula els brinda una nova ocasió. Novament ni Deco ni Márquez ni Ronaldinho han viatjat amb l'equip, però els qui estan tirant del carro en els darrers partits mereixen tota la confiança. Els Bojan, Iniesta, Xavi, Eto'o i companyia són ara mateix els baluards d'un equip que viu enmig de la depressió que assetja Ronaldinho. Els interrogants que envolten el crack brasiler floten en l'ambient blaugrana i acaparen un gran protagonisme en les rodes de premsa de jugadors i tècnic. Però Ronnie avui no estarà al Ruiz de Lopera i faríem bé d'oblidar-lo mentre ell no doni senyals de vida i manifesti que vol remar amb tot el grup per arribar a bon port. A banda del cas Ronaldinho, l'altre tema estrella dels darrers dies ha estat on es jugaria el Betis-Barça. Al migdia d'ahir, després de tota una setmana de dubtes, el Comitè Espanyol de Disciplina Esportiva va suspendre de manera cautelar la sanció de dos partits de tancament del Ruiz de Lopera pel cop d'ampolla que va rebre Armando i el feu bètic acollirà el matx. Aquest era l'objectiu del club verd-i-blanc davant la visita del Barça i el taquillatge que deixarà a les arques de l'entitat. Un cop més la Lliga de les Estrelles ha demostrat que no està a l'altura de les circumstàncies en situacions com la que ha envoltat l'escenari del partit d'aquest vespre.

dijous, 27 de març del 2008

Zambrotta i la seva adaptació al Barça

Aquest matí, fullejant el diari Sport, m'ha cridat l'atenció la secció La frase del día, ja que el rotatiu barceloní ha fet referència al titular de l'entrevista que Luis Martín va fer al blaugrana Zambrotta i que va publicar ahir a El País. Segons l'italià: ''He jugat més la pilota en un any a Espanya que a Itàlia en quatre''. La frase del futbolista de Como m'ha semblat tan bona que ràpidament m'he connectat a la pàgina web de El País per llegir-hi l'entrevista completa. La conversa entre Luis Martín i Zambrotta és deliciosa i he decidit adjuntar-la en aquest post. Les diferències entre com es veu el futbol a Espanya i a Itàlia queden paleses.


Pregunta. Al fichar por el Barcelona, dijo que afrontaba una aventura. ¿La ha disfrutado o la ha padecido?

Respuesta. La estoy disfrutando, aunque no es fácil. Jugar de defensa en el Barça es un gran desafío. No es fácil dejar el calcio y jugar en España. Tienes muchos hábitos adquiridos. No sólo he cambiado el modo de vida. Lo más importante es que he cambiado la manera de jugar. Es completamente diferente la forma de entender el juego desde la visión italiana o desde la española.

P. En Rotterdam, en 2000, una pancarta jaleaba el catenaccio cuando jugaba Italia.

R. En España también hay equipos defensivos. El Roma, el Juventus y el Milan no son defensivos. La concepción de lo que es un espectáculo o no es diferente en uno y otro país. En Italia, un 1-0 puede ser espectacular porque hay una cultura del valor defensivo. En España es igual de importante, pero se valora menos.

P. Maldini dijo que era una alegría ser defensa en el Milan. ¿Es un calvario en el Barça?

R. En Italia, la educación futbolística es diferente de la de España y especialmente a la del Barça. Allí te enseñan que, si eres defensa, basta con recuperar la pelota para que no te metan gol. Aquí, no; ser defensa en el Barça exige mucho. Debes pensar en muchas cosas. Debes hacer un trabajo de calidad porque estás obligado a participar en el ataque y ser exigente en todas las decisiones. No es fácil ser lateral en el Barça. A mí me ha obligado a una reforma. La diferencia está en tener la pelota y jugarla.

P. ¿Por qué?

R. En Italia hay buenos futbolistas, claro, pero yo, un defensa, he jugado más veces la pelota en una temporada en el Barça que en cuatro en Italia. El fútbol español es distinto sobre todo en ese aspecto. Me ha sorprendido la calidad del futbolista español con la pelota. Desde que juego en el Barça y conozco el nivel, cada vez es más difícil explicarme por qué la selección no gana. Atendiendo a la calidad de sus jugadores, España gana poco.

P. ¿Ganó Italia el último Mundial por calidad?

R. No; no éramos el equipo con más calidad, pero nadie quiso ganarlo más que Italia. Fue por orgullo. Teníamos un gran grupo y queríamos ser campeones. Cada día vuelvo a empezar, pero sé que gané el Mundial. De niño, vi a Maradona en México y quise esa Copa. La gané y ahora, para mí, Berlín es para siempre.

P. ¿España no gana por una cuestión de mentalidad?

R. No lo sé, sólo digo que me sorprende. Me resulta difícil explicárselo a mis amigos. Tiene a Xavi, Iniesta, Cesc, Torres... Tiene grandes futbolistas, pero le falta suerte. Es raro.

P. De los compañeros que ha tenido, ¿con quién se queda?

R. ¡He jugado con los mejores! Cannavaro, Totti, Del Piero, Thuram, Iniesta, Messi, Nedved, Ronaldinho, Eto'o...

P. ¿Y defensas?

R. Las defensas del Juventus, la de Italia en el Mundial... La del Barça, con Puyol, Márquez, Abidal, Milito, Valdés... He tenido suerte. He jugado siempre con excelentes futbolistas. Y juego con Iniesta cada día. Es un jugador increíble.

P. ¿En qué se parecen Lippi y Frank Rijkaard?

P. En que han ganado. Hacer campeón a un equipo depende de muchas cosas y lo han logrado. Son distintos. Rijkaard es más cercano al jugador, pero Lippi también es muy afectuoso. Son grandes.

P. Dicen que su cocina también es grande.

R. Bueno, me gusta cocinar. No siempre, pero cuando puedo... Un poco de pasta a la matriciana... Mi especialidad es una sopa de fagioli, ¿sabe qué es?

FOTO:www.fcbarcelona.cat

dimecres, 26 de març del 2008

El Betis-Barça, on?

Encara no se sap on es jugarà el Betis-Barça de la pròxima jornada de Lliga. El partit està previst per a les 20.00 h. de dissabte que ve, però l'escenari es desconeix. De moment, el conjunt verd-i-blanc ha anunciat que no designarà cap estadi per acollir el matx i que deixa aquesta decisió en mans de la Federació Espanyola de Futbol. Com recordareu, el Ruiz de Lopera ha estat clausurat per a dos partits arran del cop d'ampolla que va rebre el porter de l'Athlètic de Bilbao Armando, però el Betis ha recorregut el càstig davant Apelació. El conjunt sevillà, en cas necessari, acudirà al Comitè Espanyol de Disciplina Esportiva, tot i que la Federació ha instat l'entitat bètica a indicar en quin camp jugarà el primer partit de suspensió. La incertesa sobre l'escenari del partit fa que el Barça no pugui moure fitxa per a la reserva d'un hotel on concentrar els seus jugadors. Tot estaria solucionat si el càstig per la bretolada contra Armando s'hagués resolt amb dos partits a porta tancada al mateix Ruiz de Lopera.

dilluns, 24 de març del 2008

La muntanya russa


La Lliga 2007/2008 a la Primera Divisió és una autèntica muntanya russa. Ni el Madrid ni el Barça la volen tancar definitivament i el Vila-real ha decidit pujar-se a l'atracció per mirar d'aigualir la festa als blancs i als blaugranes. Per veure com ha anat evolucionant la distància entre el Madrid i el Barça en les últimes nou jornades, mirin aquestes dades:
Jornada 21 Madrid 53 punts i Barça 44 punts DIFERÈNCIA: 9 punts
Jornada 22 Madrid 53 punts i Barça 47 punts DIFERÈNCIA: 6 punts
Jornada 23 Madrid 56 punts i Barça 48 punts DIFERÈNCIA: 8 punts
Jornada 24 Madrid 56 punts i Barça 51 punts DIFERÈNCIA: 5 punts
Jornada 25 Madrid 56 punts i Barça 54 punts DIFERÈNCIA: 2 punts
Jornada 26 Madrid 59 punts i Barça 54 punts DIFERÈNCIA: 5 punts
Jornada 27 Madrid 62 punts i Barça 54 punts DIFERÈNCIA: 8 punts
Jornada 28 Madrid 62 punts i Barça 55 punts DIFERÈNCIA: 7 punts
Jornada 29 Madrid 62 punts i Barça 58 punts DIFERÈNCIA: 4 punts
Ara queden nou jornades més per decidir el campió. Ahir, al Gol a Gol, Ricardo Pastor, Pitoniso Pito, va dir que guanyaria la Lliga el Madrid.

diumenge, 23 de març del 2008

Màxima emoció a la Lliga

En el post d'aquest matí m'acomiadava amb una pregunta que ha acabat convertint-se en realitat. I és que s'han combinat una victòria del Barça a l'Estadi davant el Valladolid amb una derrota del Madrid al Bernabéu contra un València crescut. Això vol dir que tornen els quatre punts de diferència entre el conjunt de Rijkaard i el cap de la Lliga. Els dos grans del campionat són dos gegants amb peus de fang que es donen vida un a l'altre setmana rere setmana. La irregularitat dels blancs i dels blaugranes manté oberta la competició fins al punt que el Vila-real ja està a només sis punts del liderat i també té opcions al títol. Qui falli menys guanyarà.
El Barça ha derrotat el Valladolid (4-1) en un partit que ha escenificat la muntanya russa en què viu instal·lat. L'equip ha començat bé, amb bones opcions de gol de Bojan i Iniesta, però l'encarregat d'obrir el resultat ha estat Eto'o, que ha batut Asenjo en la seva primera rematada a porteria després de connectar de primera una centrada de Bojan. Ara bé, un cop ha fet l'1-0, el Barça ha perdut el nord, el Valladolid se li ha pujat a les barbes i Sesma ha empatat des del punt fatídic gràcies a un penal inexistent comès per Thuram sobre Llorente. Des d'aquest moment i fins a la clausura del primer temps, el quadre castellà ha tingut més presència ofensiva que els blaugranes, completament desorientats. La llum l'ha tornat a obrir Iniesta al començament del segon temps amb el 2-1 i Bojan, que ha fet el tercer en una jugada que ha començat amb un fora de joc de Puyol. Amb el partit sentenciat, els dubtes han tornat a la defensa del Barça i el Valladolid ha rematat dos cops a la fusta abans que, novament Bojan, firmés el 4-1 definitiu a porta buida després d'una assistència d'Eto'o. El pitjor del Barça és la sensació d'inseguretat que manté al darrere, ja que el conjunt de Mendilíbar, amb molt poc, li ha creat massa problemes. La falta de confiança de la rereguarda blaugrana és alarmant. Al mig camp, Iniesta i Xavi són els qui aporten la lucidesa, mentre que Yaya Touré ha perdut fiabilitat des que arrossega problemes a l'esquena i l'equip queda descompensat quan el rival pressiona. Gudjohnsen no ha millorat aquest aspecte quan ha entrat per l'ivorà. A dalt, Rijkaard té un problema: Henry, Eto'o i Bojan ofereixen el millor d'ells mateixos com a davanters centre, però han d'anar permutant aquesta demarcació per ocupar les bandes de l'atac.
El Madrid, per la seva banda, ha patit una derrota dolorosa al seu camp. Villa ha marcat el 0-1, Raúl ha capgirat el resultat amb dues dianes, però, de nou Villa, i després Arizmendi, aquest al minut 88, han donat el triomf als homes de Koeman, que en quatre dies han batut els dos primers de la Lliga. Perdre a casa un partit que els blancs dominaven per 2-1 és un cop dur i certifica el seu mal moment. La setmana moguda a Can Barça ha fet que es parlés poc del Madrid, però l'absència de Van Nistelrooy continua passant factura als homes de Schuster, també fràgils en defensa. El Madrid acumula dues derrotes seguides i la setmana que ve rep el Sevilla.

LES ÚLTIMES NOU JORNADES
Jornada 30 Madrid-Sevilla / Betis-Barça / Vila-real-At. Madrid
Jornada 31 Mallorca-Madrid / Barça-Getafe / Sevilla-Vila-real
Jornada 32 Madrid-Múrcia / Recreativo-Barça / Almeria-Vila-real
Jornada 33 Racing-Madrid / Barça-Espanyol / Vila-real-Valladolid
Jornada 34 Madrid-Ath. Bilbao / Deportivo-Barça / Betis-Vila-real
Jornada 35 Osasuna-Madrid / Barça-València / Vila-real-Getafe
Jornada 36 Madrid-Barça / Recreativo-Vila-real
Jornada 37 Saragossa-Madrid / Barça-Mallorca / Vila-real-Espanyol
Jornada 38 Madrid-Llevant / Múrcia-Barça / Deportivo-Vila-real

FOTOS:AP

Judici al Camp Nou sense Ronaldinho

El Barça ha entrat en un carrer sense sortida on l'espera l'afició del Camp Nou amb el vas de la paciència ple fins dalt. L'equip rep aquesta tarda el Valladolid en horari infantil (17.00 - PPV) sabent que ha de sumar un triomf convincent per recuperar una mica del crèdit que ha perdut en els darrers partits. Qui juga amb foc es pot cremar i els homes de Rijkaard ho estan fent. El soci culer comença a estar fart que la dinàmica del grup sigui la mateixa durant tant de temps i que no hi hagi solucions. Ronaldinho s'ha tornat a borrar. Ho va fer contra l'Almeria, va dir que estava bé per viatjar a Mestalla i ara novament té molèsties. En què quedem? El metges ja van deixar clar que no tenia cap lesió. El brasiler que va canviar la història del club continua en les seves hores més baixes. Tampoc estaran Deco ni Márquez i els qui donaran la cara són els mateixos dels últims dies, els Valdés, Puyol, Xavi, Iniesta, Bojan, Eto'o, Milito i companyia. El cercle virtuós de Laporta s'ha convertit en un cercle viciat perquè al vestidor els jugadors han tingut màniga ampla, amb Ronaldinho al capdavant. Ni codi interni ni Marc Ingla. Els pegats que ha anat posant la junta no han servit per a res. L'equip continua amb un rumb erràtic alarmant. Ahir, en roda de premsa, Rijkaard no va tenir miraments per dir que avui sí Ronaldinho ha arribat en bones condicions per entrenar. Que cadascú tregui la lectura que vulgui de les declaracions del míster, que dijous va tornar a defensar el grup tot dient que si s'han de buscar culpables que mirin cap a ell. Tot aquest ambient enrarit es farà palès aquesta tarda al Camp Nou. Amb el somni de la Champions encara viu i amb l'objectiu d'esgotar fins a l'últim dia les opcions en la Lliga, el jugadors que saltin a la gespa per rebre el Valladolid ho han de donar tot per regalar una bona victòria a l'afició que li doni raons per no tirar definitivament la tovallola. S'imaginen que es combinin un triomf del Barça i una derrota del Madrid al Bernabéu contra un València crescut?