José Mourinho està en boca de tothom. Ahir va reaparèixer en un acte públic a València a propòsit de la promoció d'un producte de Samsung i d'Adidas i va fer les seves primeres desclaracions des que va abandonar el Chelsea.
Mou té clar que la temporada que ve vol entrenar i que el seu desig és fer-ho a Espanya o a Itàlia. El Barça és una de les seves opcions, però va assegurar que ni ha firmat res amb ningú ni ha arribat a cap acord verbal. L'únic que va deixar clar és que vol anar a un equip que el vulgui de veritat, sense dubtes. El portuguès també va defensar la seva filosofia del futbol i la seva aposta per un 4-3-3, esquema que agrada a Can Barça. De fet, el Chelsea dels dos primers anys de Mourinho a Londres va ser un equip que va fer un bon futbol, i això va conduir-lo a dos títols seguits de la
Premier League. Mourinho és una de les alternatives a Frank Rijkaard a la banqueta barcelonista i no em desagrada. Ha demostrat que coneix el futbol modern i té l'avantatge de saber com és la idiosincràcia del club. En les eliminatòries de Champions Chelsea-Barça de les últimes temporades es va guanyar a pols l'odi de l'afició culer, però això no ha d'hipotecar el seu possible retorn al Camp Nou, on ja va exercir d'ajudant de Bobby Robson.
De l'entrenador portuguès se n'està parlant molt com a possible inquilí de la banqueta blaugrana des de fa temps, però hi ha un altre tècnic que, sense fer tant de soroll, també encaixaria en el perfil que agrada al soci del Barça. Parlo de Michael Laudrup. Manté el Getafe viu a la Copa, a la UEFA i amb una bona trajectòria a la Lliga, i l'estil amb què juguen els seus equips encaixa amb la filosofia barcelonista. En contra seva hi ha la poca experiència que té com a
míster, però tampoc la tenia Rijkaard abans de ser l'home escollit per Laporta i els resultats que ha obtingut són elogiables. Ahir vaig estar veient el Getafe al camp del Benfica i em va causar una gran impressió amb De la Red i Casquero dominant el
tempo del matx i amb Pablo o del Moral fent de les seves als dos cantons de l'atac. Laudrup, a més, té el respecte de l'afició blaugrana pel futbol que va mostrar-li en la seva etapa al
Dream Team i la seva marxa al Madrid està més que oblidada. La del danès em sembla una altra gran alternativa a Rijkaard.
La darrera de les meves preferències pel que fa a entrenadors que puguin rellevar l'actual entrenador del Barça és Wenger, que continua fent una gran tasca a l'Arsenal. Si vingués acompanyat de Cesc seria fantàstic.
No vull acabar aquest
post sense lloar la figura de Rijkaard, que ha tornat al Camp Nou el bon futbol del
Dream Team. A l'holandès se'l valorarà més amb el pas dels anys, quan ja hagi abandonat Barcelona.
Javier Clemente sempre ha dit les coses clares i ahir va pronunciar una veritat com un temple quan va referir-se a l'estat anímic de la plantilla del Múrcia, l'equip que ha apostat per ell amb l'objectiu de buscar la permanència a Primera. Segons el tècnic basc, els jugadors ''han cobrat a final de mes i suposo que estaran bé. Tenen un bon viure, entrenen pel matí i es diverteixen. Són uns privilegiats de la vida. Si estan malament anímicament, que se'n vagin a la contrucció o al psiquiatra. Deixem-nos de castanyes i el que cal fer és jugar bé a futbol''.
