I Víctor Valdés?

La premsa de Madrid continua reivindicant la presència de Raúl a la selecció espanyola per disputar l'Eurocopa de l'estiu que ve a Àustria i Suïssa. El davanter madridista està fent una bona campanya, però Luis Aragonés prefereix mirar cap a un altre cantó i passar del 7 blanc. Segurament aquesta és la seva darrera oportunitat de poder participar en una cita d'aquestes característiques, però veient el tarannà del seleccionador és gairebé impossible que Raúl sigui un dels escollits en la llista definitiva. Si el beneficiat ha de ser Bojan, endavant. Ara bé, els números del punta del Madrid (és juntament amb Güiza el màxim golejador espanyol de la Lliga amb 11 dianes) el fan mereixedor d'estar amb la roja.
Però, perquè només es parla de Raúl quan hi ha un altre jugador que està demanant a crits la seva presència a la selecció i amb el qual s'està fent una gran injustícia? Saben de qui parlo oi? Sí, de Víctor Valdés. El porter del Barça està quallant una campanya esplèndida. Només ha rebut 15 gols en 23 partits de Lliga, tres menys que Casillas, i encapçala el trofeu Zamora. Però Luis Aragonés no se'n recorda d'ell. Al Barça actual, el porter de L'Hospitalet és un dels jugadors més en forma i gràcies a les seves intervencions l'equip de Rijkaard ha sobreviscut en molts partits. El de dissabte passat al Sánchez Pizjuán n'és un exemple. Valdés passa per un dels moments més dolços de la seva carrera i mereix estar amb el combinat nacional en l'Eurocopa. Ara mateix, ell i Casillas són els dos millors porters del panorama estatal. Vaig estrenar aquest bloc tot elogiant la figura el guardià dels tres pals del Barça i avui vull tornar a demanar un reconeixement per a ell. Per sort, al Camp Nou, tenim un gran porter per molt de temps.
FOTO: www.fcbarcelona.cat

Ronaldinho

INFORME MÈDIC DEL BARÇA
DATA: 8 de gener del 2008
Ronaldinho: El jugador està seguint un pla específic i realitza treball de fisioteràpia als matins i de camp a la tarda, però encara arrossega molèsties al genoll esquerre. És baixa per al partit de demà a Sevilla i l’evolució de les molèsties en marcarà la disponibilitat per jugar els propers partits.

Les molèsties de Ronaldinho que s'apunten en l'informe mèdic que encapçala aquest post són les seqüeles d'una tendinitis rotuliana que amb el pas dels dies s'ha confirmat com l'excusa perfecta per posar a to el brasiler amb una pretemporada personalitzada. El futbolista ha tingut presència en els últims tres partits del Barça, sempre començant des de la banqueta, però el nivell que ha ofert està a anys llum de la seva millor versió. Ahir, al Sánchez Pizjuán, va ser suplent a pesar que l'equip tenia nou baixes. Mal símptoma. Els interrogants que s'havien posat damunt d'ell en la recta final del 2007 han pres cos plenament al 2008 i el jugador més desequilibrant dels últims temps ha passat a tenir un paper secundari a Can Barça. Veure Ronaldinho a la banqueta ja no és notícia.

L'esperit d'Stoitchkov

El búlgar Hristo Stoitchkov compleix avui 42 anys i aprofitant l'efemèride vull apel·lar al seu esperit competitiu perquè el Barça sàpiga treure'l a relluir demà al Sánchez Pizjuán en un partit que es presenta complicadíssim per als homes de Rijkaard. A les files sevillistes tenen ganes de revenja per l'eliminació en la Copa del Rei i ompliran l'Estadi. Serà un partit en què el conjunt blaugrana haurà de posar tota la carn a la graella per sumar tres punts de prestigi que l'endollin definitivament a la lluita pel títol.
Stoitchkov simbolitzava la grapa del Dream Team. El seu instint matador havia rescatat molts cops l'equip en situacions límit i les internades que feia per la banda esquerra excitaven la graderia. Sovint, quan veig jugar el Barça actual penso que li falta mala bava per noquejar el rival. Stoitchkov anava de cara a barraca i això el feia diferent. Ràpid, impulsiu i batallador, el búlgar volia guanyar-ho tot i pel seu cap no passava la possibilitat de perdre ni en els compromisos amistosos. Això li va generar problemes, però no tants com les alegries que va dur al barcelonisme. Els darrers partits de l'equip de Rijkaard han seguit un patró similar. Molt de toc en curt sense desmarcades que trenquin l'engranatge defensiu del rival. Stoitchkov posseia aquest do de trencar les rereguardes adversàries amb una carrera que posava en alerta el porter rival.
Per molts anys, Hristo!!!

Garay, un valor segur i de futur

El defensa argentí del Racing de Santander Ezequiel Garay (Rosario, 10 d'octubre de 1986) sona amb força com un dels reforços del Barça per a la temporada que ve. L'any 2005 va aterrar a El Sardinero i des d'aleshores ha anat creixent dia rere dia fins a cridar l'atenció d'equips com el Lió, el Madrid o el mateix Barça. Si es confirma la seva arribada a la capital catalana, el club blaugrana haurà fitxat un dels defenses més prometedors de la Lliga. Té el caràcter propi dels futbolistes argentins, va bé de cap i xuta de meravella. De fet, amb el Racing és l'encarregat d'executar els penals.
Fet a Newell's, Garay va debutar amb el primer equip de la mà del Tolo Gallego el 6 de novembre del 2006 i no oblidarà mai el seu primer clàssic de Rosario, ja que el gol que va marcar a 20 minuts per al xiulet final va ser clau en el 2-1 que va aconseguir el seu equip. Uns mesos abans d'aquell triomf s'havia proclamat campió del món sub 20 a Holanda al costat de noms també coneguts a la Lliga espanyola com ara Zabaleta (Espanyol), Gago (Madrid), Messi (Barça) o el Kun Agüero (At. Madrid).

La Lliga torna a obrir-se

Hi ha Lliga. Aquest és la frase més repetida del cap de setmana després de la derrota del Madrid a l'estadi de l'Almeria i de l'agònic triomf del Barça sobre l'Osasuna al Camp Nou. Als homes de Rijkaard els va costar un munt trencar el sistema defensiu del quadre navarrès, que al primer temps va tenir en el porter Ricardo el seu millor home. A la represa el cabal d'ocasions dels blaugranes va ser mínim, però Xavi va caçar un refús al minut 88 per anotar l'1-0 definitiu. La celebració del gol va reflectir l'important que era el partit perquè l'afició mantingui la fe en la remuntada. Rijkaard va donar un cop de timó quan va sacrificar Henry, Messi i Deco per Giovani, Ronaldinho i Xavi, i l'aposta li va sortir de meravella, ja que el gol el van fabricar Giovani i Xavi. Reconec que els canvis no em van agradar gens, ja que en el moment en què estem crec que els qui han de treure les castanyes del foc són gent com Henry, Messi o Ronaldinho i no pas els joves com Bojan o Giovani, però el resultat final va donar la raó al míster. El desenvolupament del segon temps, a més, no convidava precisament a l'optimisme i el primer que em va venir al cap en la recta final del matx va ser que si el Madrid fos el rival de l'Osasuna acabaria guanyant a última hora. La veritat és que no pensava que el Barça acabés marcant, però al final ho va aconseguir i això és el que més mal deu haver fet a la capital, on aquesta setmana ja havien parlat de poder celebrar el títol de Lliga en la visita dels homes de Rijkaard al Bernabéu. Els blaugranes van guanyar com ho van fer els blancs en molts partits de la temporada passada i ara han de donar el do de pit en els dos desplaçaments seguits que tenen en les dues pròximes jornades, un a Sevilla i l'altre a Saragossa. Penso que el Madrid perdrà més punts en cites menors com la de dissabte a Almeria, però el Barça no transmet la seguretat necessària per convertir-se en infal·lible. Així doncs, hi haurà Lliga mentre ho vulgui l'equip de Rijkaard. De moment, els blaugranes tenen el conjunt de Schuster a un sol partit, ja que la reacció total passaria per doblegar el Madrid al seu camp en la jornada 36.
FOTO: www.as.com

Koeman, sobre la convocatòria d'Albelda per la selecció

Koeman:''Luis convoca Albelda perquè segurament està molt fresc''.

I és que el futbolista del València estarà dimecres amb la selecció espanyola en l'amistós contra França, malgrat que porta des del mes de desembre apartat del conjunt txe. Coses del futbol.


FOTO: www.as.com

Quan marca Henry el Barça no perd mai

Thierry Henry va fer ahir al Camp Nou el seu onzè gol oficial amb la samarreta del Barça i va confirmar que quan ell veu porta l'equip no perd mai. La bona sintonia entre les dianes del francès i els bons resultats del quadre barcelonista abasta totes les competicions.
En Lliga, Tití va fer un hat trick al Llevant i un gol a l'Almeria, al Betis i al Racing de Santander en quatre partits que s'han resolt amb victòria blaugrana. Especialment decisiu va ser el seu encert contra l'equip cantàbric, ja que amb un cop de cap en una acció d'oportunisme va deixar els tres punts al Camp Nou. A la Champions els gols que Henry va firmar contra l'Olympique de Lió (3-0) i el Rangers (2-0) també van contrubuir a guanyar els tres punts. I en Copa del Rei va batre el porter rival en el 0-3 al camp de l'Alcoià, en l'1-1 al Sánchez Pizjuán i en l'1-0 d'ahir contra el Vila-real.
En definitiva, sempre que ha marcat el francès el Barça ha guanyat, amb l'excepció de l'1-1 en l'anada dels vuitens de final de Copa al camp del Sevilla, un gol, però, que va resultar decisiu en el desenllaç de l'eliminatòria.
PD: Al Barça li ha tocat el València en una de les semifinals de la Copa del Rei. L'anada es jugarà al Camp Nou l'última setmana de febrer.