En busca d'un triomf convincent

El Barça rep aquest vespre el Múrcia a l'Estadi (20.00 h. · PPV) amb l'únic objectiu de retrobar-se amb la victòria a casa després del 0-1 contra el Madrid i de l'1-1 davant l'Alcoià en Copa del Rei. El públic blaugrana frisa per veure una victòria convincent del seu equip en un d'aquells partits perillosos per la lectura que se'n pot fer segons el resultat que es produiexi. Una victòria del Barça entra dins dels càlculs de tothom. Entre el Múrcia i el conjunt blaugrana hi ha una diferència abismal i això s'hauria de reflectir en el marcador. Així que un triomf dels homes de Rijkaard no tindrà la mateixa repercussió que si el Múrcia arrenca un o tres punts del Camp Nou. El quadre barcelonista necessita vèncer amb una bona imatge per engrescar l'afició de cara al duel transcendental de Copa del Rei de dimarts contra el Sevilla i per posar una mica de pressió al Madrid, que, de totes maneres, demà té el desplaçament més plàcid de la Lliga, ja que juga al camp del Llevant, de llarg el pitjor equip del campionat.
La visita del Múrcia al Camp Nou servirà perquè Samuel Eto'o disputi el seu darrer partit amb el Barça abans de marxar a jugar la Copa d'Àfrica. El camerunès no ha estat bé ni a Mallorca -tot i el gol que va marcar- ni a Sevilla en els dos darrers compromisos dels blaugranes, però, coneixent el seu esperit competitiu, voldrà deixar un bon sabor de boca als seguidors culers abans d'unir-se als seus companys de selecció. L'altre gran al·licient serà veure per fi junts a l'Estadi en partit oficial Henry i Eto'o. El francès ha tornat amb força després d'estar 41 dies de baixa i necessita una bona actuació al Camp Nou per seguir esvaint dubtes al voltant de la seva figura. Tant de bo, faci de les seves. El dubte rau en saber qui acompanyarà a Eto'o i Henry en la punta d'atac. Novament, Giovani i Bojan són els aspirants. A mi m'agradaria veure el de Linyola com a titular, però el fet de no ser un home de banda li resta punts. Bojan necessita jugar pel centre. També s'apunten rotacions i Márquez es postula com el mig centre defensiu en absència de Touré Yayá i Edmílson, lesionat al Sánchez Pizjuán. Els grans absents seran Deco i Ronaldinho, que continuen de baixa. Qui tampoc estarà entre els convocats és Santi Ezquerro. El de Calahorra havia entrat a la llista, però una gastroenteritis l'ha deixat fora de combat i el seu lloc l'ha ocupat l'extrem del Barça B Pedrito, que durà el dorsal 33. Aquesta jugador nascut a Santa Cruz de Tenerife (20 anys) és un dels homes importants de Guardiola al filial barcelonista.
PD: I el nou porter?, van preguntar ahir els periodistes a Rijkaard per saber com estan els moviments per trobar un substitut per a Jorquera. ''Pinta bé, pinta bé'', va dir el tècnic holandès amb un somriure als llavis. La resposta de l'entrenador va semblar un joc de paraules que col·loca el porter del Celta Pinto en la pole-position per unir-se a la plantilla blaugrana.

Me n'alegro pel gol d'Henry

Thierry Henry va fer ahir un gol al Sánchez Pizjuán que pot tenir un gran valor en el desenllaç de l'eliminatòria dels vuitens de final de la Copa del Rei entre el Barça i el Sevilla. La jugada va ser marca de la casa: passada llarga de Márquez, que està en un bon moment, i rematada mig caient d'Henry lluny de De Sanctis. Si vau seguir el jugador a l'Arsenal en les retransmissions de la Premier League que feia Digital+, segurament recordareu molts gols similars, amb la llarga gambada del francès i una definició subtil. El gol d'Henry m'ha fet feliç. Ja vaig dir en un post anterior que sóc i seré un ferm defensor seu. La discopatia que arrossega li crearà més d'un maldecap, però considero que es tracta d'un tros de professional que ho donarà tot mentre duri la seva etapa al Camp Nou.

La Copa d'Àfrica

Del 20 de gener al 10 de febrer Ghana acull una nova edició de la Copa d'Àfrica, una pedra a la sabata cada cop més grossa per als equips europeus, ja que els jugadors africans han adquirit en els darrers anys una gran presència en els millors campionats dels països del vell continent. Els conjunts de la Lliga espanyola cediran nou futbolistes a la cita ghanesa, però pitjor és el panorama per a la Premier League i la Ligue 1 (França), que perdran 20 i 45 jugadors, respectivament. Passar la Copa d'Àfrica a l'estiu seria una solució per evitar aquesta tremenda diàspora, però el clima (la calor i les fortes pluges) no ho fan recomanable. Així que els clubs de la vella Europa no tenen més remei que resignar-se. Hi ha jugadors africans que, fins i tot, obliguen als equips europeus que els volen fitxar a posar unes clàusules als seus contractes perquè no els posin impediments per poder disputar aquesta competició. Mentrestant, el tècnic de l'Arsenal, Arsene Wegner, es posiciona a l'altre cantó de la balança i creu que els jugadors africans podrien tenir problemes per recalar als principals conjunts d'Europa si la Copa de seleccions del seu continent es continua jugant a meitat de la temporada. El debat està servit.
PD: Tot i que la FIFA obliga els clubs europeus a cedir els seus internacionals 14 dies abans de l'inci de la Copa d'Àfrica, Samuel Eto'o ha fet valer el pes específic que té a la selecció del Camerún per endarrerir la seva marxa fins després del partit de Lliga de dissabte que ve entre el Barça i el Múrcia.

'Bravo', Espanyol

L'Espanyol va superar ahir el Vila-real per 3-0 en una primera meitat esplèndida. Tamudo (2) i Valdo van exercir de Reis Mags per regalar a l'afició blanc-i-blava tres gols que corroboren la tercera posició dels homes de Valverde a la Lliga. La trajectòria dels periquitos en la present campanya no és fruit de la casualitat. És cert que han tingut dosis de sort a favor en partits determinats (només heu de mirar el vídeo del partit de Copa d'aquesta setmana contra el Deportivo a Riazor), però un equip que posa sobre la gespa cinc homes de perfil ofensiu com De la Peña, Valdo, Riera, Luís García i Tamudo és lògic que tingui arribada i sàpiga donar la cara contra els millors equips de la Lliga. Els blanc-i-blaus ja han derrotat el Sevilla, el València i l'Atlètic de Madrid a domicili i el Madrid i el Vila-real a Montjuïc, uns resultats que estan assentant-los al vagó capdavanter del campionat. Ahir no hi era Jarque, peça clau en la defensa de l'Espanyol, però els homes de Valverde van fer bo el tòpic que diu que la millor defensa és un bon atac. Tamudo sempre marcarà gols, De la Peña és el far que guia els moviments de l'equip i està ben escortat per Moisés; Valdo i Riera aporten gols, assistències i molta mobilitat, i Luís García exerceix a la perfecció de segon davanter centre, ja que s'entén de meravella amb Tamudo, veu porta amb facilitat i xuta bé les faltes. Com diu l'amic Xavi Torres, quan s'associen jugadors de qualitat en qualsevol un equip, és normal que els sortin bé les coses. Valverde ha sabut donar a cada jugador el rol que millor li escau i, alinear cinc homes de perfil tan ofensiu en els temps que corren, és digne d'elogi.

La fórmula Eto'o

El Barça s'ha imposat aquest vespre al Mallorca a domicili per 0-2 seguint la fórmula Eto'o: apostar pel resultadisme. L'equip ha estat molt gris. Li ha costat donar amb la tecla correcta per generar grans ocasions de perill i ser millor que el conjunt de Manzano amb un futbol fluïd, però ha sumat els tres punts i ha segellat la segona victòria seguida fora de casa a la Lliga. Fa uns dies vaig apuntar la necessitat de guanyar sense jugar bé, cosa que avui ha sabut fer el quadre barcelonista. Rijkaard ha sacrificat Deco i ha col·locat Touré, Xavi i Gudjohnsen al mig camp. Cap dels tres ha tingut un bon dia i l'equip ho ha pagat tenint poques ocasions clares. Les aparicions d'Iniesta a l'esquerra de l'atac eren una vàlvula d'escapament, però Valera ha pogut amb ell i el de Fuentealbilla no ha trigat a passar a la zona ampla per deixar que Gudjohnsen avancés la seva posició. L'islandès ha jugat un dels seus partits més fluixos dels darrers mesos i ha acabat substituït. Tampoc ha brillat Giovani, que sempre retalla cap a l'interior. Messi també ho fa i desequilibra, però els moviments del mexicà són més lents. Ara mateix, Giovani està més verd que Bojan, suplent de sortida, però clau en l'elaboració del 0-2 amb un túnel a Jonás Gutiérrez.
Quan no es juga bé, una de les maneres de guanyar és marcar a partir de l'estratègia i el Barça ho ha sabut fer amb el córner clàssic de l'era Rijkaard: centrada al primer pal i rematada de Rafa Márquez. El mexicà ha estat un dels homes destacats del Barça juntament amb Milito, que ha sabut aparèixer al tall. Per acabar de valorar la defensa, Puyol ha ofert el sacrifici de sempre jugant de lateral dret, mentre que Abidal ha patit molt amb Jonás Gutiérrez.
La visita del Barça a l'Ono Estadi també ha servit perquè Henry hagi tornat a jugar 41 dies després. El francès ha apuntat detalls molt interessants: li han anul·lat un gol que només ha hagut d'empènyer, ha fet lluir Lux tot arrencant des de l'esquerra per fer un doble dribling i xutar amb l'exterior del peu dret al pal llarg -jugada clàssica de Tití a l'Arsenal- i ha començat la jugada del 0-2, obra d'un Eto'o que a penes havia aparegut.

Toca posar-se les piles

El Barça se les haurà amb el Sevilla en l'eliminatòria més destacada dels vuitens de final de la Copa del Rei. Els de Rijkaard necessitaran millorar el rendiment que van mostrar contra l'Alcoià (Segona B i lluitant per a no baixar) per passar ronda. És cert que duien tres gols d'avantatge de l'anada, però la imatge que dimecres van donar en la tornada al Camp Nou (2-2) va ser ben trista. Amb només dos homes del filial com a titulars (el porter Oier i el polivalent Víctor Sanchez -dic polivalent perquè quan el Barça B va jugar a Vilanova aquest home va actuar de davanter centre), el conjunt blaugrana va ser incapaç de tenir el control del partit al mig camp, on van actuar plegats Deco, Edmílson i Gudjohnsen.
Com vaig apuntar en el darrer post, la Copa del Rei no és un títol menyspreable i menys per a un Barça que es va quedar en blanc al 2007. A més a més, el fet que tots els equips classificats per a vuitens siguin de Primera Divisió atorga una majora rellevància a la competició. Així doncs, toca posar-se les piles. Ahir, Eto'o va apostar pel pragmatisme per deixar el bon joc per a uns altres temps. I té raó. El que compta és guanyar, malgrat que a Can Barça el seguidor sigui del morro fi, jo el primer. A vegades, tirar de resultadisme per recupera crèdit és la millor manera d'encaminar-se cap al futbol de cinc estrelles, ja que, amb un coixí de marcadors positius on descansar, és més fàcil jugar bé. Aquesta reflexió és vàlida per al partit de demà contra el Mallorca a l'Ono Estadi, on els de Rijkaard han de guanyar a tota costa per impedir que el Madrid pugui eixamplar els set punts que té d'avantatge. I és que començar el nou any amb un altre mal resultat a camp contrari no faria més que incrementar els dubtes que hi ha sobre la plantilla blaugrana, que encara és a temps de redreçar el seu rumb.
Tornant a la Copa, el Barça jugarà l'anada contra el Sevilla el 9 de gener al Sánchez Pizjuán i la tornada al l'Estadi el 16 de gener. El factor camp pot tenir un valor molt alt. La resta d'eliminatòries dels vuitens de final són: Recreativo-Vila-real, Saragossa-Racing, Mallorca-Madrid, Athlètic-Espanyol, Betis-València, At. Madrid-Valladolid i Getafe-Llevant. Igualment, ja han quedat definits els quarts de final i el Barça, si supera el Sevilla, es veurà les cares amb el Recreativo o el Vila-real. El vencedor de l'eliminatòria Mallorca-Madrid es creuarà amb Getafe o Llevant, mentre que l'Espanyol, si bat l'Athlètic, se les haurà amb el Saragossa o el Racing. Betis o València contra At.Madrid o Valladolid serà l'altre duel de quarts de final, que es jugaran els dies 23 i 30 d'un gener frenètic.
FOTO: AP

Arrenca el 2008 blaugrana

El Barça afronta demà a partir de les sis de la tarda el primer partit del 2008. El conjunt blaugrana rep l'Alcoià en la tornada dels setzens de final de la Copa del Rei. El matx és un tràmit, ja que l'equip de Rijkaard l'afronta amb un 0-3 de l'anada. L'hora no és habitual i el rival és de poca entitat, però tenint en compte que encara estem en festes de Nadal és un bon dia per portar la canalla al futbol.
La Copa és segurament el títol menor dels tres grans pels quals lluita el Barça aquesta temporada, però els homes de Rijkaard farien bé de no despreciar-lo. La temporada passada el van tirar a la brossa amb una actuació nefasta al camp del Getafe. No està el quadre barcelonista per fer un lleig a un trofeu que de guanyar-lo serveix per adornar una campanya. I menys després d'un curs com el passat sense cap títol.
A la Lliga, els set punts que el Madrid té d'avantatge han convertit el conjunt blanc en el gran favorit a proclamar-se campió. El cop pel triomf dels homes de Schuster al Camp Nou abans de l'aturada nadalenca va ser dur, però el Barça se n'ha d'abstraure per deixar d'una vegada per totes la pèssima trajectòria fora de casa i recuperar una dinàmica regular. Set punts són molts, però si es converteixen en quatre veuríem les coses més clares. Els blaugranes han de deixar de pensar en els blancs i centrar-se en la seva feina dia rere dia, jornada rere jornada. I si tornen a tenir a tir de pedra la primera plaça, aleshores podran tornar tirar enrere i recordar el 0-1 del passat 23 de desembre per assaltar el Bernabéu en la jornada 36. Qui sap com estaran les coses a tres partits del final del campionat. L'esperança no es pot perdre mai, i menys en el futbol. No oblidem que els equips de Schuster habitualment van de més a menys. Ara bé, em preocupa que Eto'o i Touré, els músculs del Barça, marxin a la Copa d'Àfrica.
A la Champions, l'equip va de meravella. I és una temporada per agafar-se amb totes les forces a aquest títol. El factor camp pot tenir un paper decisiu i el conjunt blaugrana el tindrà a favor. Així es va coronar campió a Saint Denis. Mirar la trajectòria que va dur els de Rijkaard a conquerir la segona Copa d'Europa del club és una manera d'entendre què cal fer per repetir la gesta. En el futbol actual s'ha de saber guanyar sense fer grans partits. El Celtic serà el següent obstacle a superar, però el doble duel contra els escocesos no arribarà fins al febrer. Mentrestant, els blaugranes farien bé de mantenir l'esperança en la Lliga i això passa per doblegar el Mallorca a l'Ono Estadi el pròxim 5 de gener. Arrenca el 2008.