Kaká: ''Barça o Madrid? M'inclino per un empat''No deu pensar el mateix després que Ramon Calderón hagi dit que no té cabuda al Reial Madrid.
El Milan poques vegades falla en les grans cites. A l'Scudetto està a la zona mitjana de la taula i amb molts problemes per guanyar a casa, però la seva presència al Mundialet de clubs va servir per coronar-se campió. L'equip va tenir prou amb un 1-0 per derrotar l'Urawa Red Diamonds a semifinals i va tirar de Kaká i de l'incansable Inzaghi per batre el Boca Júniors en la final per 4-2 i conquerir el títol. La temporada passada el Barça va fer el mateix, però al revès. M'explico: va il·luminar el món del futbol en les semifinals amb una exhibició, però va perdre el partit clau contra l'Internacional de Porto Alegre amb una actuació decebedora que va ser l'inici de la davallada blaugrana en una campanya per oblidar. La fiabilitat dels conjunts italians és la que transmet l'equip d'Ancelotti en els moments crucials. Seedorf, Pirlo, Inzaghi, Kaká, Nesta, Dida... Cadascú, tingui l'edat que tingui, aporta el seu gra de sorra en l'engranatge col·lectiu dels rossoneri. Els milanistes són guanyadors nats i l'esperit competitiu que tenen intrínsec els fa ferotges els dies en què hi ha en joc un trofeu important. El campió d'Europa, aquest cop sí que va ser el campió del món. En tenieu dubtes amb el Milan al Mundialet?
A l'estiu es va parlar molt de com s'ho faria Frank Rijkaard per encabir els quatre fantàstics (Ronaldinho, Eto'o, Messi i Henry) a l'onze inicial del Barça, però a l'hora de la veritat, l'holandès només va tenir aquest maldecap en la primera jornada de Lliga al camp del Racing. I és que el trencament d'Eto'o durant el trofeu Joan Gamper, els problemes posteriors de Ronaldinho al bessó, els seus viatges amb la selecció i el purgatori de la banqueta, més la lesió d'Henry i la ruptura de Messi a Mestalla, han fet que els quatre fantàstics hagin hagut d'interrompre les seves aparicions amb el conjunt blaugrana. Quan ha faltat un, Rijkaard ha tirat de l'altre i la dinàmica no variarà, ja que la marxa d'Eto'o a la Copa d'Àfrica coincidirà amb la plena recuperació d'Henry. Haver tingut els quatre jugadors al cent per cent hauria generat problemes d'ego al vestidor, i el Barça ha superat les vicissituds dels seus artistes principals tot passant com a primer als vuitens de final de la Champions League, continuant endavant a la Copa del Rei (falta la tornada contra l'Alcoià, un tràmit) i estant a quatre punts del Madrid a l'espera del clàssic d'aquest diumenge. És cert que la tònica fora de casa era preocupant, però Eto'o va aparèixer per marcar dos gols a Mestalla i tallar d'arrel la mala ratxa dels blaugranes lluny del Camp Nou a la Lliga. L'evolució que han viscut els quatre fantàstics també ha permès Rijkaard donar més oportunitats a Bojan i Giovani o aprofitar el talent d'Iniesta per fer-lo jugar tant de davanter com al mig camp.
Johan Cruyff: " Todos los entrenadores hablan sobre movimiento, sobre correr mucho. Yo digo que no es necesario correr tanto. El futbol es un juego que se juega con el cerebro. Debes estar en el lugar adecuado, en el momento adecuado, ni demasiado pronto ni demasiado tarde''.
Quan Ronaldinho va arribar a Can Barça, la seva estrella brillava amb llum pròpia sobre la gespa. Tirant de memòria ara em vénen al cap aquell gol al Sevilla en la famosa nit del gaspatxo, un gol de falta contra la Reial Societat el dia del seu aniversari, aparicions estel·lars al Bernabéu i a Mestalla o autèntiques exhibicions en l'un contra un davant els defenses rivals... El conjunt blaugrana va ser el trampolí perquè el brasiler es convertís en el millor jugador del món i l'aportació del crac va treure el Barça d'una llarga travessa pel desert amb l'obtenció de dues Lligues i una Champions. La temporada passada, Ronaldinho va començar a oferir dubtes i, des que es va alçar el teló del curs 2007/2008, el brasiler està sent més protagonista fora del camp que damunt la gespa. Ahir es va viure l'últim capítol. El jugador, com havia fet altres vegades, es disposava a abandonar l'entrenament de recuperació postpartit juntament amb Messi i com havien fet els defenses titulars contra el Deportivo, però Rijkaard -i aquí està la novetat- se li va apropar perquè es reincorporés al grup i acabés un dels exercicis, ja que la intensitat que havia posat en la sessió no havia estat l'adequada. Naturalment, l'escena va ser protagonista als informatius de totes les cadenes de televisió. De Ronaldinho també se'n va parlar molt quan Rijkaard el va deixar per primer cop a la banqueta al camp del Lió per repetir a Montjuïc, el dia en què va caure de la llista de convocats per rebre el Recreativo i ni tan sols va anar a veure el partit a l'Estadi o per les visites del seu germà i representant als entrenaments de la setmana passada, quan tan es va parlar de l'interès del Chelsea per fitxar-lo. Tot plegat, posa el brasiler sota sospita.
El gal·lès Ryan Giggs continua al peu del canó als seus 34 anys. Dissabte passat va obrir el marcador del 4-1 que el Manchester United va endossar al Derby County a la Premier amb el seu gol 100 vestint la samarreta del conjunt d'Old Trafford. Parlar de Giggs és fer-ho d'un dels jugadors de referència del United des que va arribar al club britànic al març del 1991. Ja destacava en l'època de Johan Cruyff al Barça, quan el tècnic holandès el va voler fitxar, i a dia d'avui continua fent de les seves obert a la banda esquerra. Mantenir-se tantes temporades en primera línia té molt de mèrit. Com qualsevol futbolista, ha tingut altibaixos, però la campanya passada va recuperar el nivell de joc que el va fer famós per la verticalitat que ofereix als moviments d'avantguarda del United. Giggs trenca el tòpic que diu que a partir del 30 anys els jugadors de perfil ofensiu estan acabats. De moment, aquest curs ha estat titular en 14 dels 16 partits de Lliga del conjunt d'Alex Ferguson, que és segon a la Premier, a només un punt de l'Arsenal. Dimecres que ve, el gal·lès pot assolir un altre rècord: si s'enfronta al Roma disputarà el seu partit 100 a la UEFA Champions League.
El Barça s'ha hagut de sobreposar a un gol de Cristian al minut dos per derrotar el Deportivo per 2-1 i continuar segon a la taula, a quatre punts del Madrid. El partit ha servit perquè retornés Eto'o, que ha format part de la davantera titular al costat de Ronaldinho i Messi. A la segona part, també ha reaparegut Deco després de la lesió que va patir al camp del Vila-real. L'equip de Rijkaard no ha tingut clarividència en els moviments ofensius, però, a canvi, hi ha posat coratge i empenta per tancar el Depor al seu camp durant molts minuts, sobretot a partir del descans. Ronaldinho, de penal forçat per Iniesta, ha empatat abans de la mitja part i Xavi ha firmat el 2-1 final al caçar un refús del porter Munúa després d'una centrada de Puyol que Bojan havia anat a buscar al primer pal. Sense Touré, Márquez ha començat de pivot defensiu, però ha passat a jugar de central quan Deco ha ingressat al partit. Aquest moviment de peces ha dut Puyol al lateral dret, on el capità ha actuat durant tota la segona meitat. Sobre els REM, tres apunts: Ronaldinho ho ha intentat, però continua amb dificultats per marxar en l'un contra un. Messi no ha estat el futbolista desequilibrant d'altres partits per les bones ajudes que s'han fet els jugadors del Deportivo i Eto'o ha pressionat bé i ha buscat la porteria rival, però ha notat la falta de minuts.