Crec que és una sensació que hem tingut molts. Les xarxes socials se n'han fet ressó amb múltiples missatges de condol de gent anònima, periodistes i professionals, tant del futbol com d'altres disciplines esportives.
Ha mort més que un entrenador. Un tipus entranyable, valent, lluitador, directe, compromès amb la vida i amb la seva feina, planer, humil, treballador... Demà havia de ser presentat com a nou entrenador del Vila-real amb l'objectiu de retornar el Submarí groc a la Primera Divisió, però ja no el veurem més assegut en una banqueta, transmetent ordres als seus jugadors o atenent els mitjans de comunicació amb el to sincer que el caracteritzava. Bregat a Tercera Divisió, Segona B i Segona A, Preciado ja havia ascendit a Primera amb el Llevant i l'Sporting.
El tècnic cantàbric es va aferrar a la vida pel seu tarannà enèrgic i optimista, malgrat perdre en poc temps la seva dona, un fill i el seu pare. "La vida m'ha colpejat fort. Podia haver-me fet vulnerable i haver-me disparat un tret, o podia mirar el cel i créixer. Prefereixo la segona opció", va arribar a dir Preciado davant tants revesos. Ens ha deixat un entrenador carismàtic, un individu que es feia escoltar per la manera com parlava de futbol i de la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada