
Benzema, com escriu avui José Sámano a El País, és el típic futbolista que no es guanya la gràcia de l'afició. El seu caràcter introvertit i la fredor que transmet sobre la gespa hi influeixen. Tampoc és un futbolista mediàtic perquè intenta ser transparent. I això l'acompanyarà sempre. El caràcter no es canvia. El cas de Benzema no és únic. Al Barça una cosa similar va passar amb Rivaldo, un futbolista determinant com pocs. El brasiler serà recordat sempre al Camp Nou com el jugador que en la temporada 2000/2001 va classificar el quadre barcelonista per a la Champions amb un golàs de xilena en l'últim minut de la darrera jornada de Lliga contra el València. Tot i això, mai va ser un dels jugadors més protegits per l'afició blaugrana. Segurament hi va influir l'època que li va tocar viure al Barça. Va guanyar dues Lligues seguides amb Van Gaal, però va formar part de l'equip que va viure la dimissió del president Núñez i l'arribada de Joan Gaspart. Eren mals temps per al conjunt blaugrana, que no va remuntar el vol fins al fitxatge de Ronaldinho. Rivaldo també era introvertit i li agradava passar desapercebut. Malgrat els seus gols decisius, havia de fer moltes coses per guanyar-se el beneplàcit del públic, tot al contrari, per exemple, que Larsson o Thuram, que van caure en gràcia a l'afició blaugrana i van rebre grans ovacions de la grada del Camp Nou sense haver fet tants mèrits com Rivaldo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada